21 jun. 2012

Normas lingüisticas de l'occitán



Norma clássica
La norma clássica ést una norma lingüística (una codificacion) que fixa la lenga occitana. Aquesta norma ge basa nál tradicion milyenaria dál grafía clássica, pró l'enadi'l procés codificator. Ést en concurrença bau un'altras normas que son mens extensas n'occitán (norma mistraliana, norma bonaudiana, norma de l'Escola dele Pó).

Composta
La norma clássica ge composa de dúos conspects:
La norma ortográfica aut ortografía, que fixa la color d'escrevir ols fonems. La grafía clássica c'oncloda l'ortografía clássica e ulyos usaments escrevits nu codificats pró que son propincs á l'ortografía clássica.
La norma oral, que fixa la color recomandada de parlar n'occitán.

Esvlupament
Sé la grafía clássica naiseu qualque tant avents de l'án mily (bauols primiers documents escrevits n'occitán, la norma clássica ge esvlupó'n tres etaps d'aquest punt de 1935:
Aparieu en 1935 baul pervulgament dál Gramática occitana segond ols dialects langüedociáns de Loïs Alibert.
Foit esvlupada depus per l'Institut d'Estudeis Occitáns (IEO) d'aquest punt de 1945. Cal enadir, en singular, las ópras de Pèire Bec e Robèrt Lafont des ols áns quinquaenta.
Ést regulada prol Consely dál Lenga Occitana (CLO) des 1996.
La norma clássica s'espancieu sustot d'aquest punt dál duoséssima majetat dele sécul XX, en fant recelyar ela norma mistraliana. Vue la norma clássica ge demedia nál tota Occitania. Nu empesçent, decar i-á de casus de concurrença:
En proençal et en niçart, ontre norma clássica e norma mistraliana.
Náls Vals Occitanas italianas, ontre norma clássica e norma de l'Escola dele Pó.
N'alvernian, ontre norma clássica e norma bonaudiana.

Standardiçacion: l'occitán long (larg)
Las difrents grafías concurrents de l'occitán (clássica, mistraliana, bonaudiana, de l'Escola dele Pó) ge consçibiron en principie pora retelyer parlas uo dialects, sénes fixar una variegacion stándard de l'occitán. Nu empesçent, la norma mistraliana gendró des finals dele sécul XIX l'apariment de tres koinés literarias rigionals: una en proençal gernial, una en niçart e un'altra en gasconés bearnés.
Deset, pot dir se qu'ela koiné proençal mistraliana prefigura una lenga stándard.
La norma clássica, d'aquest punt dele sécul XX, á persecutat l'esvlupament d'aquessas tres koinés pró á favurida autrossí koinés rigionals suplementarias en limosín et en langüedocián. Des l'oficialiçacion de l'occitán nál Val d'Arán en 1990, autrossí la norma clássica favur una varietat assaç codificada dele guasconés aranés.
Alatanei aquessas exprenças de koinés rigionals, basadas nál norma clássica, ela volontat conosçent de fixar un variament stándard gernial d'occitán aparieu n'ols áns setaenta bauols esquisaments d'ols lingüists Pèire Bèc, Robèrt Lafont, Rogièr Teulat, Jacme Taupiac, Deseguits n'ols outaentas par Patric Sauzet. La variegacion stándard ge clama segond ols auctors «occitán refrençal», «occitán stándard» uo, plus mantinent,  «occitan larg»  (occitán long). La maor part d'ols especialists son d'acord en que l'occitán stándard ge composa:
D'una variegacion gernial que's basa nel dialect langüedocián (dialect intermediat ontr'ols otri, pró nu superne á iles)
De coaptacions rigionals de l'estándard, c'avríen qualques traus dialectals típics, pró en dessant un grant convergiment e un concibiment ungat. Ést un guis de federar deintre'n l'occitán stándard las destintas koinés rigionals que s'án esvlupadas des ols séculs XIX e XX.

Norma mistraliana de l'occitán
La norma uo grafía mistraliana (n'occitán mistralenca) est una norma lingüística (una codificación) que fixa ela leunga occitana en contraposición á ela norma clássica. Aután gela cognosçe cuma norma uo grafía felibrenca (de Félibrige) uo romanilhenca (de Roumanille [Romanilha]).
Aparieu en 1853 náls ópras de Joseph Roumanille (Josep Romanilha) e pósterament náls dele premie Nobel de literatura Frédéric Mistral (de qui li ven le nom).
Ge basa n'una perfomança diglósica de l'ortografía occitana n'escrebint ela medissa second ols conveniments lingüístics dele francés (per enx. ou per u).

Composta
Á l'equant qu'ela norma clássica ela mistraliana ge composa de dúos aspects:
Ela norma ortográfica uo ortografía, que fixa le guis d'escrebir ols fonems basada nel francés. Ela grafía mistraliana engloba l'ortografía codificada e devisades usaments escrebits nu codificats pró que s'aflan n'elhe.
Ela norma oral, que fixa'l guis recomandat de paular n'occitán.

Nòrma de l'Escola dele Pó (Escòla dau Pò)
La norma de l'Escòla dau Pò (normo de l'Escolo dóu Po) est una norma lingüistica (una codificacion) que fixa ela leunga occitana deintre dál sue varietat cissalpina, aquest est: ela varietat de vivaralpenc dáls Vals Occitanas (estat italián).
La norma de l'escòla dau Pò fai concurrença á ela norma clássica. Davala maorment dál norma mistraliana. Fo crejada en 1971 per l'Associacion l'Escòla dau Pò (l'Escolo dóu Po), que fo una seccion efimeral dele Felibritge par elas Vals Occitanas. Ilho asociament nu turó longtemp maes ela sue norma á continada n'existint fissora.
Ela norma de l'escòla dau Pò ge composa d'un senlhér aspect: ela norma ortografica uo ortografia, que fixa'l guis d'escrebir ols suens. Donec ela nocion de norma de l'escòla dau Pò coincide cheula nocion plus estreta d'ortografia de l'escòla dau Pò.
Remarca 1 - La nocion de grafia de l'Escòla dau Pò englòba plus amplament l'ortografia de l'escòla dau Pò (codificada, deintre ela norma) e plurs usaments codificats (fora norma), maes que s'aflan d'ilha ortografia.
Remarca 2 - La norma oral (qu'est le second aspect d'una norma lingüistica alatanei l'ortografia) nu est pas avantvista deintre ela norma de l'escòla dau Pò.
Ols principies dál norma de l'Escòla dau Pò consisten:
Par nontar tansól ols paulars locals dáls difrents localitats, sien nient de prescripcion oral sól nu de fixor d'una varietat stándard. Deintre d'ilha nòrma, s'accepta elas totas interfrenças de l'italián uo dele francés.
Par nontar tansól ols fonems. Nu i-há de nient de lítera muda né de grafia etimologica.
Par nontar ilhos fonems second de convencions venent dele francés, cum ou pelhos fonems /u, w/. Maes ge folsa aután ols graféms nh per /ɲ/ e lh per /ʎ/ cum deintre ela norma clássica (s'abandona'l grafém afrancessat gn per /ɲ/ dál norma mistraliana). Ge nonta tojorn s prel fonem /s/ e z prel fonem /z/: abandonan ols destinguiments etimologics s, ss, c, ç per /s/ e s, z per /z/ que son tipics dáls normas clássica e mistraliana.
La norma de l'escòla dau Pò trovó un usament maoritár deintre de l'occitán escrebit dáls Vals Occitanas, entr'ols ánhs 1970 e 1990. Depus ela finida d'ols ánhs 1990, ela norma clássica est maoritaria. Ela revista cissalpina Occitània Viva / Ousitanio Vivo accepta tansól ela norma clássica et ela norma de l'Escòla dau Pò.
D'altras grafias hán existidas deintre elas Vals Occitanas durant le sécul XX, pró son ter minoritarias vuejorn. Ela norma mistraliana est folsada per l'asociament Combascura [Coumboscuro]. S'hán vist "grafias fonemáticas" que folsavan de graféms nu tradicionals n'occitán cuma k uo w. Finalment, i-há d'avudas grafias italianiçadas.

Nòrma bonaudiana
La norma bonaudiana, que's defin elhe medissa cum escrebiment alvernián adunat uo EAU (eicritürà auvarnhatà unefiadà), est una nòrma lingüistica (una codificacion) que fixa ela leunga occitana deintre dál sue varietat alverniana, alé fa concurrénça á ela norma clássica. Aparieu en 1973 deintre dáls ópras de Piare Bonaud. Est defensada prel Cercle Tèrra d'Auvèrnhe (CTA) e per ela revista Bisa Nèira (Bïzà Neirà). En 1982 Bonaud adoptó ela sue norma á una nova grafía poral poiteví-saintongés (leunga d'oïl).
Vuejorn l'alvernian est dicedut entr'ols partesans dál norma clássica e ols partesans dál norma bonaudiana. L'impact social de cadascuna dáls dúas normas est fuort feble nál societat alverniana, qualcós que nu frena ela diglossia, né ela retrocesion de l'occitán n'apró dele francés.
Equant qu'ela norma clássica uo mistraliana, ela bonaudiana ge composa de dúos aspects:
  • La norma ortografica uo ortografía, que fixa'l guis d'escrebir ols suens. Ela grafía bonaudiana engloba l'ortografía codificada e plur usaments escrebits nu codificats pró que s'inspiran n'aquessa ortografía.
  • La norma oral, que fixa una manier recomandada de paular l'alvernian. 
Le geógraf reconvertit á lingüist alvernian crejó ilha norma en 1973. En proposant l'abandonament dál grafía clássica e l'ideja d'unitat de l'occitán, c'avieva defensat n'un principie. Defirma que l'alvernian há characteristicas proprias fuort particulars que, second eli, ela norma clássica nu respecta. Un'altra raçon d'ilho derrompiment, second ge pot servar n'ols pervulgaments occitanists e bonaudians d'ols ánhs 70, est le fet qu'ela norma clássica era encara malament exprimida uo malament difinida per l'alvernian, alé una part dál moudura militant occitanist avieva mostrat prejudiçus infondats e una grant manca d'incomprehension sús ilho qu'est l'alvernian (e le nordoccitán en gernial).
Ela norma bonaudiana ge characteriça donec prel secessionisme lingüistic, en defensar que l'alvernian serié una leunga independent e nu pas una part de l'occitán. Deintre'l domén de l'esquisament esçientifica en lingüistica, ela fáscas totalitat d'ols especilists, cum J.P. Chambon, C. Herilier, P. Nauton, J.C. Potte uo S. Escoffier, consideran que l'alvernian est part de l'occitán e repoian pas elas idejas de P. Bonaud. L'ungat lingüist que fulce elas tésis bonaudianas est Karl-Heinz Reichel.
Atal ela norma bonaudiana previleja elas giradas particularistes que s'aluenhan artificialment dál norma clássica e d'ols altres dialects occitáns. Jusque s'aluenha dáls tendenças gráficas e morfologicas maoritarias dáls altras leungas romanicas, sustot par fixar ols neologismes. Adopta traus dál norma francessa, cum le grafém ou par escrebir [u], pró aután adopta de traus difrenciats dele francés.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...