Romuncha

SUPARFAÇ: 32 Km2
POPLANÇA: 5.212 hab. (2014)


COMÚN
 
Le Común de Romuncha á una auleça mueja de 670 metres bauna relevadura lenement undulada. Limita coylos municipies de Móstols, Fontlabrada, Umáns de Madrit, Arroimolins, Navalcarner, Batres, Serranils, e Gripnón.



Bandera romuncâ
Geomorfológicament en paulant som avant un territór lenment undulat e alumbat. Elas pendants son lens á mueias, cêu enclinacions predominants entr'ol 3 e le 10%.
Ela pendant gernial nel común de Romuncâ est ença l'ovest. Aquest est determinat prel curs dele flum de Sable (Guadarrama n'espainhol), que troç de nord á sud á l'ovest dele común.

Le clima est mediterránei continental templat, muei-mediterránei.

Romuncâ ge trova sús ela clamada “Facies dál Sagra”, composta fondamentalment per arcossas feldespáticas product dele desmantelament dáls relevaduras graníticas e metamórficas dele Sistém Central.

Per esquelh que's refier al régimin térmic, ela temperatura mueia anhal est de 14,1 ºC, cêu valors mueis entr'ols 24,7º C de julhie e ols 5,6º C de genár. Ela temperatura anhal mueia dáls máximas est de 20º C, en donant-se ela mueia dáls máximas plus aulas en julhie, cêu 32,2º C. Ela temperatura mueia anhal dáls mínimas est de 8,3ºC, en donant-se ela mueia dáls mínimas plus bassa en genár, cêu 1,3ºC. Elas temperaturas extremas poden arribar aols 42º C nela canícula e ols -10º C n'ols mensus de genár uo febrér.

Ela Pluviometría mueia anhal est de 442,8 mm, cêun distribuesçiment abastant uniform des novemne á madie, pró abastant plus bassa nela prima majetat de l'autumn, per esquelh que'l 62% dele total de pluvia ge reculh n'hibern e premira. N'estoi, cum est habitudinal, ela pluviositat desçén plus dele 50% qu'equaqui un'altra seson.




Romuncha, trap

ESTORIA

Existíva ja nel sécul XII, data en que s'enmenta ela sue existença n'un document sús plectejaments territorials dál cibtat de Segovia. N'aquest ge paula de dúas localitats vedeinas, actualment despopladas, clamadas Moraleja La Mayor (Romuncâ Grant) e Moraleja de Los Buyeros (uo d'ols Butifierros) (Romuncâ dál Ferra), que displanan le cognom "d'Enmej". Sota jurisdicción, prim, de Segovia e depus de Toledo, en 1757 passa á apender difinitivament á ela provinça de Madrid.


EDUCAMENT
 
Á Romuncâ i-há 3 maisons breç (públicas), 1 colegie públic d'educament infantil e primaria, e un institut d'educament secondár.
 
 
ECONOMÍA
 

Durant ánhs l'economía giró envriment de l'agricultura e l'armentería; côl bastiment dele prim polígon industrial n'ols prims ánhs setaenta (Sant Milhan) le sojóc compeça á diversificar le sui status económic e puec de puec laisca d'eser predominantment agrícola e armental, le bastiment d'un second polígon industrial (Elas Oliveras, á compeçaments d'ols uotaenta) e d'altres hán devenit le tecit económic dele sojóc, vuejorn compta cêu plus de 700 pietas e mueianas industrias n'ols polígons de Sant Milhan, Elas Oliveras, l'Amoron, Quartalnou, Sant Sebestén e de plur naos repartidas prel territór.
Ent'elas culturas principals cal denomnar l'hordie e le frument, ge culturan á minor escala cêts, prinsols, faséols, pomaurs, trumas...
Le sector comercial nu há grant importança, le sojóc há piets somovents diversificats (nodriment e products diversus), recentment s'há aprit un supermercat de fáscas 2.000 m2, fasta l'apercion d'aquest centre ela gent par far elas sues compras importants ge transladavan á sojócs vedeins.
Ementacion apart meritan le Centre de Conduença d'Aul Rendiment et ela Subestacion Eléctrica.
Platia dál Clesia á Romuncha

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...